Xerrada sobre el projecte de l’Equitativa al Punt Jove – Dissabte 31 d’Agost 2013

Posted on by

Dins dels actes del Sunset Empordà Festival 2013 que es fa a Palamós durant quests dies, s’ha programat una xerrada per explicar el projecte de l’Equitativa.

Aquesta xerrada es farà al les 20h del dissabte dia 31 d’Agost al Punt Jove de Palamós, situat al carrer Sant Marta número 6.

Els ponents seran tres sòcies de la cooperativa, les quals intentaran explicar el perquè i el com del procés col.lectiu i sobre tot, el resultat que s’està vivint ja, en aquest procés de canvi.

Us esperem!!!!!!

sunset-empordc-festival-palamos-ct-2013

Neoliberalisme, una patologia

Posted on by

L’altre dia, durant la tertúlia de RAC 1, vaig tornar a dir que el neoliberalisme és una patologia. El company i amic Vicent Sanchis em va retreure que qualifiqués el neoliberalisme d’aquesta manera com també que, en altres ocasions, utilitzés altres expressions mèdiques per referir-me a fets o situacions determinades. Sovint, alguns també m’acusen de fer populisme i/o demagògia quan critico la classe política o explico fets reals i concrets de l’estat d’emergència social que vivim.

Al Twitter, la discussió sobre el neoliberalisme va continuar. Una allau de suposats liberals ofesos – reals en alguns casos i en altres, no – van demanar-me, alguns amb educació i decòrum i uns altres de forma agressiva, explicacions. Un d’ells, per exemple, Sala-i-Martín.

Cap problema. De la mateixa manera que la democràcia espanyola i catalana pateix una septicèmia generalitzada, el neoliberalisme és una perversió, que jo considero malaltissa, del liberalisme i, per això, dic que és una patologia, una patologia social, com ho seria avui la dictadura del proletariat, per exemple. Com també dic que s’ha d’estar molt malalt per impulsar mesures econòmiques que són en alguns casos processos encoberts d’enginyeria social. Llegiu Adam Smith i ja veureu que el neoliberalisme n’és una deriva reprovable o, si voleu, ultra.

Tenen raó els liberals de debò quan se’ls imputa a l’engròs la política econòmica del PP, ja que el Partit Popular, de liberal, no en té res, o quan es diu que la política econòmica d’Espanya és liberal.

Són molts els liberals que han criticat i critiquen l’austeritat imposada i l’augment d’impostos per sortir de la crisi, com també, des del primer moment, el mantra del dèficit zero. L’amic Sala i Martín, per exemple, va criticar des del primer moment la recepta de l’austeritat per sortir de la crisi com, en el seu moment, l’augment dels impostos, el dèficit zero i l’euro o les bajanades constant de Montoro.

La qüestió central aquí, però, no són les picabaralles que hi pugui haver, en un moment determinat, entre el que jo o qui sigui pugui dir i el que els altres puguin respondre. El tema important aquí és el neoliberalisme. I això és així perquè el seu corpus doctrinal s’estén o és la base de moltes de les polítiques que es fan.

El neoliberalisme, de forma ràpida i matussera, considera que la desigualtat és un valor positiu i que, com més desregulat o no regulat un mercat és, més prosperitat, més eficiència econòmica i més benestar proporciona. Però, a diferència del liberalisme clàssic, trasllada la lògica o l’anomenada racionalitat del mercat a la societat. I no només això, sinó que col·loca el mercat per damunt de l’estat. És a dir, que la dinàmica del mercat seria la que hauria de condicionar estat, govern i institucions i, per tant, l’única acció legítima del govern seria la de defensar que aquesta lògica no patís cap restricció o contratemps.

Pensem ara en una societat organitzada d’acord amb els postulats que he explicat. Traslladem-hi la lògica del mercat, la llei de l’oferta i la demanda: això ven, es continua produint; no ven, es deixa de produir. En Josep Carboner, per dir un nom, treballa bé, se’l continua contractant. S’ha fet gran i ja no treballa tant, se l’acomiada. És a dir, tu i jo, nosaltres, les persones, pura i simple mercaderia, com els esclaus en plaça pública.

Podria estendre’m molt més en això, però aquesta és l’amenaça que tenim al damunt.

Si no s’aconseguix aturar la pulsió neoliberal que recorre moltes cancelleries en forma de genuflexió als diktats del mercat, si l’esquerra no aconsegueix retrobar-se amb un relat que faci de l’eficiència en solidaritat bandera, que defensi la gestió eficaç de recursos públics, que sigui model de transparència, que conformi una administració pública àgil i al servei de la ciutadania, i que, en definitiva, vulgui transformar i canviar les relacions de poder en llibertat i en democràcia, no ens coneixerem en 10 anys.

Jaume Barbera (via Facebook 3/03/2013)